Hi ha llocs que no es recorren, s’enquadren. Sitges n’és un. No es presenta com una destinació, sinó com una escena curosament composta, on cada element —la llum, el mar, l’arquitectura, el silenci— sembla col·locat amb intenció. El gener de 2026 comença així: amb la sensació que el veritable luxe no és accelerar la història, sinó saber com es roda. Mentre altres escenaris busquen un...




