Hi ha una tendència en el disseny d'interiors d'alta gamma que, paradoxalment, consisteix a deixar espai. No en el sentit físic del terme —tot i que també—, sinó en un sentit més subtil i més difícil d'articular: deixar parts d'una casa sense resoldre del tot. Sense decorar fins a l'últim racó. Sense anticipar cada ús possible. Sense tancar cada decisió abans que l'habitant hagi tingut...
Vivim en una època que ha convertit l'efímer en virtut. Les plataformes digitals canvien de contingut cada setmana. Els models de subscripció ens prometen accés sense possessió. El treball pot fer-se des de qualsevol lloc i, per tant, des de cap en particular. En aquest context de fluïdesa permanent, hi ha quelcom profundament contracultural en la decisió d'arrelar-se. En triar un lloc concret, amb...
Hi ha un moment en la vida de certes persones en què la recerca d'una propietat deixa de ser una transacció per convertir-se en alguna cosa més semblant a un acte de autoconeixement. Ja no es tracta de trobar un lloc on viure. Es tracta de triar, amb plena consciència, el marc dins del qual transcorrerà una part essencial de la pròpia existència. El comprador premium d'avui no arriba al mercat...
Durant molt de temps, el luxe immobiliari es va expressar a través de l’abundància. Més metres, més elements decoratius, més impacte visual, més recursos destinats a impressionar. Tanmateix, el comprador premium actual ja no sempre busca un habitatge que ho digui tot a primera vista. Cada vegada valora més allò que transmet qualitat sense necessitat d’exagerar-la. Espais on no sobra res, on tot...
Hi va haver un temps en què el luxe residencial s’associava de manera gairebé automàtica a la visibilitat. Grans façanes, adreces reconeixibles, propietats pensades per impressionar a primera vista. Però el mercat premium ha evolucionat. Avui, per a molts compradors d’alt nivell, el veritable valor ja no és ser vist, sinó poder escollir quan aparèixer i quan desaparèixer. La privacitat s’ha...
